Ni poc a poc, ni tira tira

Res, que del darrer dia que vaig escriure ja han passat tres etapes, 100 quilòmetres de res, ja hem vist la mar (espectacular) hem trepitjat molta carretera, ens hem enfangat i avui ens hem banyat casi tot el dia... Lo normal vamos, anam a tota castanya i per ara encara no han sortir les bòfigues (no tardaran) Demà arribarem a Ribadeo i deixarem enrera Astúries i la Mar.

Etapa bipolar

Avui la cosa ha estat una mica bipolar, i de fet, vos deixaré triar quina de les dues galeries voleu veure. Gijón - Avilés, 24 quilòmetres i pico amb molt d'asfalt i carretera. I, lo pitjor, poca costa. Jo he vengut a fer el Camino de la Costa i la única aigua de mar que he vist ha estat la d'ahir de la platja de Gijón i la ria d'Avilés ara a l'arribada... No anam bé. 

Pareix que la opció d'aquest camí és poc popular, només 12 persones a l'alberg, millor així no haurem de fer carreres.

Com vos deia l'etapa és 'bipolar' i hem combinat les runes de la industrialització asturiana: colònies que ja no ho son, vies de tren sense tren, aturades sense passatgers i altres serveis 'de polígon' que tenen el cartell de 'Se Vende' amb paisatges espectacular (d'interior això sí) 

La galeria 1: http://photoset.com/pl4tr9em

La galeria 2:

http://photoset.com/carfbs1d

O, per un finestró

Avui casi tot ho hem vist per un finestró, Mallorca, Espanya, Madrid, Castella, Astúries. Primera jornada per arribar a Gijón d'avió i tren i a Gijón passejar, canyes i sidra. Demà ja caminarem.

 

Més fotos aquí http://photoset.com/mmxw62s7

Tornem-hi

Tot a punt altre cop. Les mateixes sabates i una motxilla nova. 12 etapes per davant i 344 quilòmetres. La costa del Cantàbric de Gijón fins Ribadeo. I Galícia altre cop, i Santiago i Monte de Gozo i el Pórtico de la Gloria. I, si hi ha temps... El Gato Negro.

Quotidià

La cuina. Ingredients senzills que en mans expertes es converteixen en autèntiques delícies. Avui sonava  Chopin mentres ma mare feia cocarrois.

Blanc i negre

Penombra en blanc i negre i fons de Coltrane. Sí, estic de vacances.

Sense títol

Això és ahir a Palma, a la processó del Corpus. Els fidels darrera la Lledania. És una d'aquelles fotos que fas per instint, t'agrada la llum i més o manco la composició i la fas pensat en que la titularas The Following, o Follow the leader però que en el moment de publicar trobes que no. Que tampoc fa falta ser groser ni irrespectuós amb el títol.