dimarts, 26 de març del 2013

Sa Llonja oberta

Sa Llonja


A la fi la podem tornar disfrutar. Després de no sé quants anys els mallorquins podem tornar disfrutar d'aquest meravellós edifici de Guillem Sagrera, la més gran i hermosa mostra de l'arquitectura gòtica civil de Mallorca. Sa Llonja.

dimarts, 19 de març del 2013

'Currantes por la cara'


L'any 1964 Robert Freeman autor d'aquestes fotografies va venir a Mallorca. La excusa, fer el primer calendari Pirelli de la història, les protagonistes del calendari més famós del món van ser (apart de les models lleugeretes de roba) les platges de la nostra illa. Desconec la intrahistòria de com es va acabar fent aquest calendari a Mallorca, no sé tampoc si les autoritats locals d'aquell temps donaren una maneta o ni s'enteraren. Del que estic casi segur és que la nostra indústria turística i la imatge de l'illa se'n va aprofitar.

L'any 2011 Steve McCurry fa una exposició retrospectiva al casal Solleric dins el Palma Photo. Aquest mateix fotògraf ha estat l'autor del darrer calendari Pirelli que s'ha fet a Rio de Janeiro. Al seu blog McCurry ha penjat més fotografies de les que va fer pel calendari, aquesta entrada té més de 400 interaccions entre comentaris i 'likes'. El mateix any 2010 García-Àlix mostra en una retrospectiva a Es Baluard totes les fotos que ha fet a les Balears. L'any 2009 Cristina Garcia Rodero -única espanyola que pertany a la agència Magnum- forma part del jurat dels malaurats premis de fotoperiodisme de les Balears. Dins aquest mateix any 2013 els mallorquins Pep Bonet i Nando Esteva han estat guardonats amb dos presigiosos premis, un World Press Photo pel primer i la plata de One Eyeland al segon.

Amb tots aquests antecedents que relacionen Mallorca i Palma amb bons fotògrafs pareix que no hauria de ser difícil trobar gent solvent per fer unes bones imatges de campanya que deixassin el món amb els ulls oberts... Idò no. Què vos heu pensat? La Fundació Palma 365 troba que perquè deixar les coses als professionals que facin una feina ben feta si podem tirar d'un concurs malfet i mal plantejat. La setmana pasada (o l'altra) es va presentar un concurs que es diu Vacaciones por la cara per triar sis models que vulguin ser la imatge de la seva ciutat, fins aquí bé però tampoc tant, com podeu llegir aquí. La segona part és trobar un fotògraf per fer les fotos dels guanyadors i tenir unes bones imatges que poder mostrar al món, per això també s'ha montat un concurs on es cerquen fotògrafs, professionals o no (igual que quan l'Ajuntament ha de fer un edifici que cerca arquitectes professionals o no per fer els plànols). Les bases són un autèntic despropòsit des de que el fotògraf haurà de cercar X localitzacions, fer-se càrrec de les despeses de desplaçament i dietes, tenir equip d'il·luminació (això es suposa en cas de professionals) i lliure disposició per quan l'agència de publicitat vengui a bé fer la sessió de fotos. I tot això al preu de.... Un creuer pel Mediterrani valorat en 2000€ però quan a la companyia li vengui bé, no vos penseu que encara podeu triar els dies que voleu partir... De què xerram? de la tombola de les festes del barri o de trobar un professional que faci unes bones imatges?

Sense ser un professional de la publicitat sé que per fer aquestes fotos es necessita un equip d'entre dues i quatre persones (qui les pagarà?), que trobar localitzacions no només és trobar el lloc sinó també controlar a quines hores del dia hi ha més bona llum, que si el guanyador no és un professional aquesta persona haurà de deixar uns dies la seva feina, a canvi de què? Moltes interrogants me deixa aquest concurs destinat a trobar la persona (o persones) que s'han d'encarregar de fer unes bones imatges per promocionar Palma i competir amb altres destinacions turístiques.

Més que Vacaciones por la cara el que me pareix que cerquen amb aquesta campanya és 'Currantes por la cara'.


diumenge, 17 de març del 2013

Editant amb una tablet

Alfaro celebrabnt el segon gol contra el Sevilla
Ja feia temps que em rondava pel cap escriure sobre edició de foto de premsa amb una 'tablet', però fins dissabte passat no ho vaig experimentar al cent per cent. Va ser al partit Mallorca-Sevilla que es jugava a les 22 hores i que per motius d'horari de tancament del diari havia d'editar i enviar fotos ràpidament, gairebé era disparar-editar-enviar. Fa poc vaig adquirir una tarja Eye-fi que me permet trasnmetre de manera instantànea les fotografies de la càmera al dispositiu mòvil (en el meu cas iphone o ipad). L'únic problema d'usar aquest sistema a un partit de futbol és que s'acumulen moltes fotografies inútils dins un dispositiu de capacitat limitada i que fer un ús intensiu de la transmissió acaba ràpidament amb la bateria de l'ipa. La solució és bloquejar la wi-fi de la tarjeta, fer una primera selecció de les fotos amb la càmera i només enviar quan tenim clar les fotografies elegides i tornar bloquejar la tarjeta (podem mantenir les fotografies enviades a la tarja, aquestes no s'enviaran dues vegades) fins a la següent tramesa. Pensau que les eye-fi només hi son en SD i què si usau càmeres només amb CF (Nikon D3, Canon 7D per exemple) haureu de tenir un lector de tarjetes per la tablet. Un cop al dispositiu comença la feina d'edició i enviament.

Editar amb un ipad no és editar en Lightroom ni en Photoshop (o Darktable i GIMP en el cas dels linuxeros) tot i que hi ha aplicacions que ens permeten una edició ràpida i bona pel que necessitem. Jo utilitzo Photogene que permet editar gairebé igual que en Lightroom i també aguanta el format RAW (molt important, tot i que per fer via dissabte editava directament els JPEG) Com podeu veure a les captures aquesta aplicació permet desde retallar, modificar curves, enfocar etc., etc., a més a més té multitut d'opcions per enviar la foto des de la mateixa aplicació, des de l'email fins a l'ftp, per jo aquesta darrera opció és la més important per la possibilitat d'enviar arxius de gran tamany. Les opcions per compartir la fotografia a les diferents xarxes socials també son múltiples, i és interessant en aquest cas la opció 'marca d'aigua' i la opció de canviar al gust la resolució a la que volem transmetre la foto. Un altre detall important en el cas de professionals de premsa és el fet de poder introduir les metadades a l'arxiu, cosa que ens agraeix sobretot el que està davant l'ordinador esperant rebre la nostra fotografia. Editar els arxius se fa prou ràpidament en el cas dels JPEG, si editam RAW notarem que el funcionament s'alenteix bastant.

Captura d'edició de curves
Captura amb les opcions de compartir i enviar
Captura de la pantalla de retallar
Captura amb les opcions d'enfocament
Captura de la edició d'histograma
Captura de com omplir les dades IPTC

Utilitzar una 'tablet' per editar té un gran aventatge en el cas dels fotoperiodistes: el pes i el poc espai que ocupa, a aquest partit en concret jo 'movia' una Canon EOS-1 MarkIII amb un Canon 300mm f2.8 i una Nikon D600 amb un Nikon 80-200 f2.8 que anava canviant amb un Nikon 28-105, en total uns 7kgs d'equip, si hi hagués de sumar un portàtil, per lleuger que fos hi afegiria un altre kg i probablement una altra motxilla, en canvi la tablet no arriba al mig quilo i cap perfectament dins la motxilla de l'equip fotogràfic.

M'hagués agradat comentar alguna aplicació per android que fos semblant a aquesta, però no n'he trobada cap ni una que sigui tan completa com aquesta.